Una mica d’història

Dins de la província d’Alacant, Diòcesi d’Oriola, el Partit Judicial de Dolores quedava confinat pel Nord, amb el termeEscudo de Dolores de Crevillent; Est els de Elx i Guardamar; Sud, els de Rojals, les Dayas, Pobla de Rocamora i Almoradí, i Oest, els de Oriola, Rafal, Callosa de Segura, Saladar d’Albatera i Catral. La seua extensió serà de 2 llegües de Nord a Sud, i 3 d’Est a Oest. Tot aquest terreny era erm en un altre temps, humit i quasi sempre pantanós, creixent només en ell salicornias, sálsonas i unes altres diverses plantes que estimen la humitat. La descomposició de les aigües per les calors del sol i la corrupció de les plantes era un focus perenne de malalties rebels, les que degenerant amb freqüència en epidèmies pestilenciales, s’estenia per tota l’horta d’Oriola, causant els majors estralls i disminuint notablement la població.

Condolido el que va anar Bisbe de Cartagena, el Cardenal D. Luis Belluga i Montcada, en veure tants desastres, i que la mort s’havia apoderat d’un dels millors terrenys d’Espanya, va concebre el grandiós projecte de destruir el focus d’aquell mal, desguassant el terreny, escavando azarbes, i obrint una multitud de canals per on correguera lliurement les aigües cap al riu o albufera d’Elx. Amb aquest objecte el Cardenal Belluga va adquirir en 1.715 de la Ciutat d’Oriola les 25.000 tahullas que li pertanyien mitjançant una curta contribució que li va obligar a pagar anualment, la donació de la qual va confirmar i va fer per si, El Rei Felipe V, el 15 de desembre del mateix any; de Guardamar del Segura les 13.000 tahullas que era amo per contracte, que es va atorgar a Oriola en 20 de Julio d’1.720, amb aprovació de La seua Majestat, en el qual s’obligava a satisfer anualment a aquesta Vila, 150 lliures en remuneració de la pesca que aquella obtenia, i a més 150 lliures amb destinació als pobres de la mateixa; i finalment La seua Majestat li va fer donació de les 2.000 que formen el que es coneixia per Majada Vella, totes les quals sumen la totalitat de 40.000 tafulles.
Pocs anys van bastar per a veure aquesta filantrópica empresa coronada del més feliç èxit, i per un resultat dels seus plans es vió aquell terreny baix i pantanós, alçat a major altura amb les terres de les excavacions; i les aigües entollades abans d’aquesta superfície, van baixar a cercar el seu nivell, corrent pels nous canals: els llocs pantanosos van quedar secs, i aquest desolat i insalubre terreny, es va transformar breument en precioses hortes traçant amb bells i diversos verds el trist i verdinegro color de les plantes aquàtiques, que abans cobrien el sòl. Va fundar llavors aquest Cardenal en aquell terreny les viles de La nostra Senyora dels Dolors, Sant Felipe i Sant Fulgenci, i dió en enfiteusis totes les terres conformement a l’escriptura que va aprovar i va manar observar El Rei Felipe V, en Real Cèdula de 13 de Setembre d’1.724, aconseguint al mateix temps a favor dels pobladors que anaren a establir-se en el país, indult dels delictes que hagueren comès anteriorment, exempció de cinquenes per 40 anys i tota classe de pits i contribucions reals, el privilegi de les quals s’ha anat prorrogant fins a 1.842 pel que fa als impostos.
Totes aquestes franquícies i privilegis eren necessaris perquè els homes s’establiren en un lloc, mirat amb horror fins a aquell temps; però l’experiència, ostentant la feracidad i riquesa del sòl, va ser multiplicant els veïns: l’augment de la població va produir la millora de les terres; i d’aquells camps cenagosos i entollats, dipòsit de malalties i mort, van brollar riques collites de blat, ordi, maiz, va venir, oli, seda, cànem, lli, banilla, fruites i hortalisses. Les terres salobres van perdre amb les labors, amb els abonaments i els regs, i molt ràpid van ombrejar en aquella fèrtil horta el moral, l’olivera, la vinya, el taronger de Xina i fruiters de tota espècie.
fotografia-atardecer-en-doloresTal va ser la meravellosa transformació que s’ha succeït en el terreny que descrivim, el qual constitueix una part de la frondosa horta d’Oriola, i com ella, té els seus regs procedents dels avenamientos i sobres dels quals van proporcionar els aqüeductes dimanantes de les preses d’Almoradí, Callosa i Alfeitamí i en els azarbes de Montcada. Participació de Catral, Abanilla, Mayayo i Regne, els quals reunits passen a les Piules Fundacions on s’aprofiten les aigües com a vives, a fertilitzar 30.000 tahullas de les 40.000 que comprèn, corresponents als termes de Dolores, Sant Felip Neri i Sant Fulgenci, explicant en cada 18 dies, a raó de 16 tahullas per hora, verificant-ho per mitjà de la regadora de la Horca, Vímets, Panes, Berenguelas, Nora, Conesas, Sauras, Palacios i altres menors. En la distribució d’aquests regs entenen els intendents de cadascun de dites 3 pobles, en el seu respectiu territori, dels quals són jutges privatius d’aigües; i la disposen en temps d’escassetat segons ho exigeix la necessitat dels interessats, en benefici de les collites pendents. Els expressats azarbes, després de recórrer com una llegua, s’incorporen amb altres secundaris que condueixen els desguassos, part al riu pròxim a la seua desembocadura i part a l’albufera d’Elx.

Patrimoni cultural

Share This