Parròquia La nostra Senyora dels Dolors

Fundació

El dia 4 d’abril de 1735 es mana erigir en Església Parroquial l’Ermita que amb el mateix nom es troba en la Real Vila de La nostra Senyora dels Dolors. Per un Despatx de 9 de maig del mateix any es nomena al seu primer guareix rector Don Sebastián Viala i Soto, prevere, pel Bisbe de la Diòcesi de Cartagena Don Joseph de Montes (LLIBRE I DE BAPTISMES de la parròquia de Dolores. Foli II. Certificació de Joseph Reale Valenta, Notario Apostòlic i Secretari comptador de la Junta i Diputació de Fundacions, nomenat pels Senyors Dean i Cabildo de la Catedral de Cartagena). El 23 d’agost es mana que es porti a efecte l’erecció de la nova parròquia i s’admeti al rector presentat, conforme a l’establert en l’Escriptura de 8 de desembre de 1929. El nou capellà pren possessió del seu benefici d’octubre de 1735.

Primera pedra, 16 d’agost 1737, amb magnífic acompanyament de música, dolçaines, focs artificials i vives. La va col·locar el Dr. Don Francisco Sáez Gutiérrez, prevere, que regia de manera interina (pres d’un treball enquadernat en folis groguencs, p 8). Primera meitat de l’Església, dia 16 de desembre de 1752, es beneeix la nova església, i el 17 es trasllada i col·loca La seva Divina Majestat amb solemnitat (ho signa Don José Falcón, Rector, Llibre 2º racional de Defuncions, 2ª part, f 9 v). Segona meitat de l’Església: el dia 7 de desembre de 1774 es fa la benedicció de la resta de l’església i el dia 8 la translació del Santíssim Sagrament i es col·loca el nou Sagrario de l’Altar Major, amb facultat de l’Il·lm. Sr. Don José Tormo, bisbe de la ciutat i Bisbat d’Oriola (ho anota el rector Don José Falcón, i ho signa, Llibre 2 de Matrimonis, f 42 v, encara que consta també en el Llibre de Defuncions f 4).

En 1895 el rector Don Francisco Flores, beneeix el nou paviment de l’Església La restauració que es duu a terme en 2001, sent guareix Don Antonio Cabrera, és d’una magnífica envergadura, sent el pressupost inicial de 40 milions de pessetes, subvencionat per PRODER, que després de dos anys es converteix en més de 70. (Llibre 23 de Baptismes, en la p anterior al Foli I). En 1903 col·loca el presbiteri de marbre , costa 789,50 pessetes. En 1906, paviment del creuer, col·locar-ho i picapedrer , 1905,50 pessetes. La penúltima restauració es fa en 1975 i va superar els quatre milions de pessetes, sent paràgraf Don Iván Santos Mollá, dirigint les obres Don Francisco Molina Gomis, arquitecte. (José Sáez Calvo. L’Obra Escultòrica de les Esglésies de Piules Fundacions i altres pobles de la Vega Baixa).

Descripció

L’Església de Dolores és una mostra important d’arquitectura dieciochesca, composta per nau major amb creuer i capelles laterals, transecto, capella major amb camarín, i en la capçalera capella del Sagrament i Sagristia. Amb cúpula i lucernario sobre creuer i dues torres als peus. La seva coberta és de volta de mig punt a l’interior, i cupulinos vaídos en les capelles, cobert l’exterior amb teula moruna, vidriada en color blau en la cúpula. La decoració interior, en relleu d’estuc i pintada o orada, és de bona qualitat dins del rococó. La seva importància és notable, atès que dins d’aquesta etapa de l’arquitectura provincial, aquest és un cas poc freqüent de puresa d’estil i de qualitat (Certificació de Don Enrique Llobregat Conesa, Dr. en Filosofia i Lletres del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus, Director del Museu Provincial d’Alacant, Conseller Provincial del Patrimoni Artístic i Cultural i Acadèmic corresponent de les Reals de la Història de Madrid i de Belles arts de Sant Carlos de València, a Alacant, a 10 de desembre de 1974).

Obres d’Art

L’Altar de Sant Antonio de Pádua

Un fresc de pintura arquitectònica, catalogat per la Universitat d’Alacant.

Quadres de gairebé dos metres de la Verge del Rosario, en el cor de l’Església i un oli del Cardenal Belluga, en la sagristia. A més es conserven també un quadre de Sant Andrés Apòstol i un altre de Sant Francisco de Paula, fundador dels Minimos.

  • Imatge de La nostra Senyora dels Dolors

Situada a l’Església Arciprestal de Ntra. Sra. dels Dolors. Aquesta imatge, que presideix l’altar major de l’església, símbol de l’arrelada devoció del Cardenal Belluga a aquesta advocación de la Verge, va ser realitzada per l’insigne escultor murcià Francisco Salzillo, entre 1743 i 1745. Està considerada com una de les més belles i inspirades creacions de l’escultor.

  • Imatge de Sant Pascual Bailón (1786)

Patró de Dolores, obra de l’escultor Roque López, de l’Escola de Salzillo. Aquesta obra està situada a l’Església Parroquial de Ntra. Sra. dels Dolors. De set pams i mitjà, agenollat en un cingle amb una mà al pit, adorant la custòdia, que estarà en un arbre que sortirà del mateix cingle, per a Fundacions.

Ubicació en el mapa

Església Verge dels Dolors

Share This