La figuera (Ficus carica L.) és un arbre típic de secà en els països mediterranis. Les úniques figueres a què se li aplica una cura especial, en moltes comarques, són les brevales, per l’interès econòmic de la seva primera collita, la de bacores. Es coneixen més de 750 espècies, de totes les regions càlides, sent la més coneguda la figuera ordinària (Ficus carica L.) originària d’Orient. El denominat fruit de la figuera (infructescència) és tou, de gust dolç, a l’interior, de color encarnat i blanc, s’allotgen el que, aparentment, són llavors petites, però que en realitat són veritables fruits. Apareix cobert exteriorment per una pell verdosa, negra o morada, segons les diverses varietats.

Les figueres comunament cultivades es classifiquen en dos grups, segons donin una o dues classes de fruits a l’any: Figueres que donen fruits al maig-juny (bacores) i al juliol (figues) i figueres comunes, pròpiament dites, que només donen una collita (figues) a l’agost-setembre.

Les bacores tenen un alt valor comercial per la seva grandària, superior al de les figues, el seu aspecte atractiu i per les dates en què maduren, amb fàcil comercialització en fresc.

Les figues són del mateix color que les bacores però de mida més petita. De gust més dolç però amb menor aroma. En el comerç en fresc té menor valor que les bacores.

Share This